Diagnosi

El terme de sostenibilitat, avui en dia força estès, va ser plantejat per primer cop a l'informe Brundtland (1987) de la Comissió Mundial de Medi Ambient i Desenvolupament de les Nacions Unides. De llavors ençà, moltes han estat les entitats que n'han adoptat els principis de la sostenibilitat.

En aquest sentit destaquen el 5è Programa Comunitari de Política i Actuació "Cap a la Sostenibilitat" de 1992, de la Unió Europea i, el mateix any, la Cimera de la Terra, duita a terme a Rio de Janeiro i que va desembocar en diversos acords internacionals cap a la sostenibilitat, entre els quals cal destacar l'Agenda 21, que recull un conjunt de criteris i d'accions per assolir els objectius de la conferència.

Seguint el principi de pensar globalment, actuar localment, un dels mandats de la Cimera de la Terra és l'aplicació d'Agendes 21 locals. En aquest sentit, va tenir lloc a Aalborg (Dinamarca) la 1a Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles. Els 80 municipis participants varen signar la Carta d'Aalborg, per la qual es comprometien a implantar Agendes 21 locals. De llavors ençà, molts han estat els municipis europeus interessats a desenvolupar aquesta eina al seu territori.

És evident que, per poder planificar i estructurar un municipi "cap a la sostenibilitat", el primer pas ha de ser, forçosament, un coneixement exhaustiu de la situació ambiental actual del territori. Ja la mateixa Carta d'Aalborg proposa que el procés de preparació de plans d'acció locals inclogui, en les seves fases inicials, el reconeixement del marc previ, la identificació dels problemes i les seves causes, així com la proposta i la priorització d'accions a emprendre.